Sade Vivant és una pàgina web que pretén difondre l’obra del Marquès de Sade i lluitar vers la censura que s’ha exercit contra aquesta durant els últims segles. Una pàgina per combatre amb voluntat, decisió i acció directa contra la censura. Tot això ho farem amb l’ajuda dels internautes participants que a través d’un “Bot” de Telegram connectat directament a una impressora tèrmica dissenyada exclusivament per imprimir de forma perpètua “Els 120 dies de Sodoma” mantindran viu el llegat i obra de l’autor. A la web trobem l’obra dividida en cinc volums, l’internauta pot escollir qualsevol d'aquests i enviar-lo a imprimir en un sol clic, d’aquesta manera la impressora tèrmica imprimirà instantàniament el fragment de l’obra, aquesta s’haurà d’enrotllar i posteriorment oculta en un espai desitjat, d’aquesta manera algú es toparà amb l’obra de Sade i aquesta no es deixarà mai d’estendre.
L’inici d’aquest projecte neix a principis de 2024 arran de l’aliança entre un estudiant de Belles arts i un Enginyer informàtic, els quals decideixen crear un bot de Telegram programat amb un codi que permet imprimir a través d’una petita impressora tèrmica qualsevol imatge que se li envia. El programa fa de servidor per a un "bot" de l'aplicació Telegram, rebent i processant els missatges que li arriben, enviats per qualsevol usuari. Quan rep un fitxer de text, el processa eliminant els accents diacrítics i l'envia a imprimir. Quan rep una imatge, la transforma a la mida del paper i a un blanc i negre amb alt contrast, per posteriorment imprimir-la.
El codi del programa es pot modificar perquè el bot reaccioni a diferents comandes que puguin enviar els usuaris.
Veien el potencial i els diferents recursos que ens podia oferir la petita impressora tèrmica vam començar a experimentar i observar com aquesta oferia possibilitats d’imprimir imatges de la llargària desitjada fins on el paper arribes, aquesta característica ens va obrir la porta al que seria el treball final.
Sabent la possibilitat que oferia la impressora a l’hora de poder imprimir imatges o textos tan llargs com sigui possible i juntament amb la fascinació conjunta pel Marquès de Sade, va néixer la idea de replicar una de les seves obres més icòniques que, originalment, adopta la forma d’un extens pergamí. No és ni més ni menys que els “120 dies de Sodoma”.
La seva forma i la seva càrrega simbòlica, juntament amb la tràgica i esperançadora història al seu darrere la van fer l'obra ideal per a realitzar aquest projecte el projecte.
Durant els seus confinaments Sade va aprofitar per continuar amb la seva obra, l’any 1777 el Marquès fugia de la justícia, però es veu obligat a tornar a la civilització, ja que la seva mare mor, en tornar a País és detingut i traslladat a Vincennes, anys més tard, encara reclòs comença a escriure les 120 jornades de Sodoma més tard és traslladat a una altra presó i això no impedeix que segueixi escrivint la seva obra. Segons ell ens indica, va aconseguir escriure la novel·la en trenta-set dies de l'any 1785, quan estava presoner a la Bastilla. Per fer-ho va emprar una tècnica enginyosa i precisa en la qual en basarem nosaltres modernitzant-la amb la tecnologia actual.
Amb trossos de paper enganxats successivament i amb una lletra minúscula per davant i per darrere va aconseguir crear així un immens manuscrit de 12 centímetres d'amplada per 12,10 metres de llarg. Quan Sade va ser alliberat l’any 1789 en mans de la Revolució Francesa i aquest abandona la cel·la dona ja la seva creació per perduda, el que Sade no sabria mai és que la seva obra fou rescatada per Arnoux de Saint-Maxim. Aquest home troba el manuscrit a la cel·la de Sade i el decideix conservar, d’aquesta manera passa a ser custodiat durant tres generacions per la família Villenueve-Trans que finalment, l'any 1900, el venen a Iwan Blonch psicòleg i sexòleg alemany el qual edita el text i en treu una primera edició l’any 1904 sota pseudònim per evitar problemes. Edició molt criticada pels experts Sadins com Gilbert Lely qui afirma que l’obra és plena d’errors i que la versió més fidel a l’original és la que apareix entre 1931 i 1935 dividida en tres toms i editada per Murice Heine comissariada pel mateix vescomte Charles de Noailles, casat amb Marine-Laure qui era descendent directe de Sade i que l’any 1929 van adquirir el manuscrit. Més endavant, l’any 1953 es disposa d'una primera edició completa, no expurgada i de caràcter comercial, gràcies al gran editor francès Jean-Jacques Pauvert, autor també d'una extensa biografia del Diví Marquès.
Natalie, filla de Charles va heretar el manuscrit del seu pare i el va guardar a la finca familiar. El va confiar a un amic, Jean Grouet, qui el 1982 el va portar de contraban a Suïssa i el va vendre per 60.000 dòlars. Això va generar una disputa legal: un tribunal francès va ordenar la seva devolució, però el 1998 un tribunal suís va dictaminar que havia estat comprat de bona fe.
El manuscrit es va exposar a prop de Ginebra el 2004. Gérard Lhéritier el va comprar per 7 milions d'euros i el va exposar a París el 2014. El 2015, Lhéritier va ser acusat de frau i els manuscrits van ser confiscats per les autoritats franceses.
El desembre de 2017, el govern francès va declarar el manuscrit tresor nacional i va recaptar fons per comprar-lo, oferint beneficis fiscals als donants. El juliol de 2021, el govern francès el va adquirir per a la Biblioteca Nacional de França per 4,55 milions d'euros. És curiós pensar que el document va ser preservat per una fascinació i voluntat tant de l'autor com dels seus seguidors i resulta paragògic que aquells que més anhelaven la seva destrucció al final han sigut els que han pagat un major preu la seva preservació 150 anys més tard.
A part de la rèplica, que en si mateixa ja és una peça, la idea principal del treball se centra principalment a parlar sobre la censura reiterada cap als artistes o autors més desviats del sistema artístic hegemònic establert. Sade és usualment catalogat dintre del marc d’autors més perseguits de la història, i és ben sabut que va passar la major part de la seva vida privat de les seves llibertats dintre d’una cel·la, fent un breu repàs de diverses fonts de l'època podem acreditar els múltiples empresonaments i les seves raons: El primer empresonament va ser l’any 1763, després de casar-se amb Renée-Pélagie de Montreuil el 1763, va ser acusat d'actes de llibertinatge i empresonat breument. Vincennes (1768-1772): Sade va ser empresonat de nou el 1768 per segrestar i torturar una dona anomenada Rose Keller. Va ser alliberat el 1772, però va ser arrestat de nou el mateix any a Itàlia després d'un escàndol amb prostitutes a Marsella. Va escapar, però va ser capturat i empresonat al castell de Vincennes. Bastilla (1777-1789): El 1777, va ser traslladat a la Bastilla on va romandre fins al 1789. Va ser durant aquest període que va escriure algunes de les seves obres més famoses, incloent-hi "Les 120 Jornades de Sodoma". Va ser alliberat el 1789 durant la Revolució Francesa.
Charenton (1801-1814): El 1801, sota el règim de Napoleó Bonaparte, va ser arrestat per la seva literatura considerada obscena i immoral. Va ser internat en l'asil de Charenton, on va passar els últims anys de la seva vida. A Charenton, va continuar escrivint i dirigint obres teatrals amb els pacients com a actors fins a la seva mort el 1814. Com podem constatar, tot i els esforços per aturar la literatura de Sade aquest no es va doblegar mai i no van poder impedir en cap moment l’avenç de l’escola Sàdica.
Així, des dels inicis de la seva carrera Sade va intentar ser censurat i perseguit, però els seus editors i ell van lluitar, inclús quan ell era a la presó, per publicar les seves obres, cosa que es va aconseguir amb èxit.
Això ens indica un rastre distintiu de Sade vers altres artistes i podem treure en clar que l’autocensura és la forma més gran de censura, i és aquesta la més freqüent entre artistes. Sade de per si ja ignorava tota mena de normes ètiques i morals perquè era perfectament conscient que l’art s’havia de basar en idees i no pas en realitats, aquesta diferenciació lliurava les seves obres de tota mena de maldat. Però, molts artistes es veuen engarjolats per aquestes normes ètiques i morals que estableixen la nostra societat i abans de fer el pas, simplement no el fan reprimint dintre seu les futures obres. És per això que el que ha fet perdurar a Sade, i no pas a altres autors, ha estat ni més ni menys que la seva voluntat artística de seguir endavant.
Aquest treball representa de manera literal la voluntat de l’autor i del seu cercle d’editors i lectors per mantenir la seva obra de forma eterna, i quina millor manera que poder imprimir les seves obres de manera infinita sempre que es vulgui, d’aquesta manera la seva voluntat i la voluntat dels editors i lectors subversius faran de la seva obra immortal i es demostrarà com la censura mai podrà ser aplicable en aquells que tenen la voluntat de persistir.
En aquest cas, com va passar segles enrere, ens sumem a la cadena d’artistes i editors que han fet que les obres més marginades i prohibides perdurin en el temps. Autors que han fet possible que aquells autors que ho tenien més difícil per perdurar en temps i història ho aconsegueixin.
Finalment, nosaltres tornem a alimentar aquest cercle i ens convertim en absoluts mecenes de l’obra Sàdica per lluitar amb voluntat i decisió contra la censura. Tot això ho farem amb l’ajuda de tots aquells que verbalitzin el seu interès per l'obra a treves d’una web dissenyada exclusivament per imprimir de forma perpètua “Els 120 dies de Sodoma” a través d’un bot i una petita impressora tèrmica. A la web es pot enviar un missatge directament al bot i enviar-li el fragment desitjat de l’obra, un cop enviat s’imprimirà, s'enrotllarà i se li destinarà un destí concret per tal de no deixar mai d’expendre l’obra de Sade.
BEAUVOIR, Simone de. El marqués de Sade. Ediciones Siglo Veinte. Buenos Aires, Argentina, 1969, 1974. (Nueva edición como ¿Hay que quemar a Sade?, Visor, Madrid, 2000).
CONTE, Rafael. Yo, Sade. Editorial Planeta, Barcelona, 1990.
KLOSSOWSKY, Pierre. Sade mon prochain. Éditions du Seuil, Paris, 1947, 1967.
PAUVERT, Jean-Jacques. Sade, una inocencia salvaje (1740-1777). Tusquets Editores, Barcelona, 1989.
Warner, J. (2023). The Curse of the Marquis de Sade: A Notorious Scoundrel, a Mythical Manuscript, and the Biggest Scandal in Literary History. Crown.
